Diuen que la gratitud és un record que es guarda en el cor i no en la ment. És cert, però també ho és que resulta molt difícil intentar una definició de gratitud.
És una emoció, un estat d’ànim, un tret afectiu o un tret de la personalitat? és un ocell o és un avió? La veritat és que la simple pronunciació de la paraula provoca una sensació càlida en el cor. Siguem els qui mostren agraïment o els qui el reben, es tracta d’una experiència plaent que ens desperta sentiments d’apreciació a la vida.
Només amb detenir-nos una miqueta a pensar veurem com, diàriament, rebem serveis, favors, dons i regals. No ens adonem, però és una cosa que va des del senzill i valuós do d’estar viu a milers de motius per a sentir-se privilegiat. La prova és que per malament que estiguem és impossible no sentir compassió per qui ho està passant pitjor. Per tant, gràcies, gràcies, gràcies pel que tenim: amics, família, companys, mestres, persones que treballen perquè visquem bé, autèntics desconeguts sense els quals no seríem ni la meitat del que som. La gratitud permet reconèixer el treball i la importància de la vida dels altres, amb els seus encerts i les seves fallades.
Diversos estudis suggereixen que la gratitud pot estar relacionada amb la salut de diverses maneres: disminuint el nivell d’estrès, els símptomes depressius o l’ansietat, promovent conductes saludables i, fins i tot, millorant el funcionament cardíac. Agrair és com una lupa que engrandeix costat positiu de la vida i li pot donar sentit, a nivell físic, psíquic i espiritual.
Agrair té un aspecte gairebé màgic perquè és una cosa que no provoca desgast per molt que es practiqui. Al contrari: ens fa més rics i més plens.
En definitiva, la gratitud és un gran invent i ens agradaria, des de Close, agrair també la fidelitat i la presència de tots nostres Friends i dir amb Marcel Proust:
Siguem agraïts amb les persones que ens fan felices, ells són els jardiners que fan florir la nostra ànima.
