Estar en pau: un estat mental & físic d’agradable tranquil·litat al qual aspirem, possiblement, el 99% de les persones. Una persona pacífica i serena és un regal en el nostre entorn immediat. Un bàlsam enmig de la voràgine de competitivitat, lluites, agressions i mil “guerres” pròximes i llunyanes. Parlem amb freqüència de pau interior. Ens donem la pau en les misses cristianes. Desitgem la pau entre els pobles de la Terra, de manera genèrica, gairebé aspiracional diria. Existeix el Premi Nobel de la Pau. Però la realitat ens desmenteix.
Pau i amor va ser el lema de la revolució hippie dels 60. Fa anys que aquest lema adorna
samarretes i poc més. Són tants els conflictes bèl·lics actius en aquests moments en el món que la pau, representada per aquest colom picassià que tots tenim al cap, ja no vola en els nostres cels.
De què serveixen tractats de pau signats si ningú és capaç d’afirmar-la i mantenir-la? Tots tenim respostes, lamentablement, i no són precisament esperançadores.
Viure en pau en una condició bàsica per al desenvolupament de qualsevol de les activitats que ens defineixen com a éssers humans: la creativitat, la capacitat de construir, d’inventar, d’ajudar als qui ho necessiten, de sanar i sanar-nos, d’estimar…
Des de Close no podem evitar pensar que la clau de tot camí cap a la pau i l’enteniment
és el diàleg honest, la paraula sincera, és a dir, la comunicació per a arribar a acords. Amb tots perquè, en cas contrari, no serà una pau veritable sinó una pau impossible.
