El que s’ha promès és deute. Seguim amb el tema de les al·lèrgies pensant: què tal, com estem portant la primavera? L’estació de l’any més bonica, amb la vida
manifestant-se en tota la seva esplendor, també és la que més afecta a les
persones al·lèrgiques al pol·len, als animals i fins i tot a la llum solar. Tristament,
alguns preferirien seguir en la letargia hivernal. Molt injust, clar.
Igual de latosas són les al·lèrgies que ens obliguen a renunciar a uns certs
aliments. Molts coneixem a persones al·lèrgiques a les ametlles o als
cacauets, als fruits vermells, al marisc… a la xocolata!! Una veritable
desgràcia davant la qual la intolerància a la lactosa ens sembla gairebé, gairebé, un mal
menor.
A més de privar-nos de sabors i plaers gastronòmics, les al·lèrgies s’estenen
a altres sentits com l’olfacte o el tacte. En el senzill acte de
respirar deixem que penetrin en l’organisme excel·lents aromes de
perfums, d’olis essencials, la inconfusible olor d’herba recentment tallada o
a brea marina… doncs, sí, efectivament, podem ser al·lèrgics a aquestes
fragàncies. Els teixits, tant naturals com la llana com sintètics com el
niló, poden alterar la nostra epidermis, ja sigui per la seva composició o perquè
acumulen àcars que no afecten el comú dels mortals, però sí a les
persones al·lèrgiques. Els dermatòlegs no ho tenen fàcil a l’hora de donar una
solució als seus pacients.
En relació amb aquestes al·lèrgies sensorials, close opinem que una de les
més tristes és l’al·lèrgia als animals. Precisament a plumífers, gossos o
gats, aquests animals de companyia que tant d’afecte i companyia, valgui la
redundància, poden aportar, i amb els quals l’ésser humà estableix vincles
afectius i comunicació real.
Tal vegada ens hem posat una miqueta pessimistes i és que al·lèrgia i primavera
no haurien d’anar mai de la mà. Com tampoc al·lèrgia i amor. Hem llegit
una notícia en la qual una jove italiana va resultar ser al·lèrgica al seu xicot.
Esperem, sincerament, que no ho fos a la seva persona sinó al detergent de
la seva roba o una cosa similar. Però i si fos una al·lèrgia d’origen psicològic? Amb
aquesta pregunta ens acomiadem prometent parlar d’això en el pròxim post.
Feliç i antial·lèrgica primavera!
