El grup musical Mecano cantava en els 80: “Sombra aquí, sombra allá. Maquíllate. Maquíllate.” Passen les dècades i el maquillatge és, sens dubte, una forma universal de comunicació. Més enllà de ressaltar trets o dissimular imperfeccions, funciona com un codi visual que transmet missatges sobre identitat, estat d’ànim i pertinença cultural. Un delineador d’ulls intens pot suggerir rebel·lia, mentre que una pell a penes retocada transmet naturalitat i transparència. Com si el rostre maquillat fos una espècie de llenç social, on cada traç comunica alguna cosa més que bellesa: comunica intencions. Els tons neó, per exemple, evoquen audàcia i experimentació (sense arribar al Joaquin Phoenix del Joker, és clar) mentre que la creixent popularitat del maquillatge “sense maquillatge” respon a la cerca d’autenticitat en temps de hiper exposició digital.
La indústria, conscient d’aquestes dinàmiques, ha trobat un bon mercat en la diversitat: productes dissenyats per a tots els gèneres, tons de pell i estils de vida busquen donar veu a la pluralitat d’identitats o a persones vulnerables. En 2017, la marca Fenty Beauty de la cantant Rihanna va revolucionar la indústria cosmètica amb una base de maquillatge en 40 tons distints, promovent inclusió real. En el seu primer any, va generar més de 550 milions de dòlars i continua sent exemple de bellesa accessible i diversa. Per part seva, Rare Beauty de Selena Gomez destina part de les seves vendes al Rare Beauty Impact Fund, donant suport a la salut mental de joves com a part de la seva identitat i discurs comunicatiu.
Fem un ull (maquillat o no) a les xarxes socials on la imatge és carta de presentació, els colors, textures i tècniques de maquillatge funcionen a tota marxa. Incomptables tutorials de maquillatge protagonitzats per persones de totes les edats, tots els gèneres i totes les cultures, marques finançant influencers, reels de coreanes mostrant les seves rutines de bellesa (les de les seves parelles i fins i tot de les de les seves mascotes) pas a pas. També vídeos que ridiculitzen altres vídeos. Figures com Johnny Depp (delineat negre característic) i Nick Jonas (ús habitual de corrector) demostren que el maquillatge transcendeix estereotips i són imitats per milers de seguidors. Res escapa a la importància del maquillatge: en una roda de premsa delicada, el president Pedro Sánchez va rebre crítiques per un contouring mal difuminat que, segons experts, intentava transmetre, demacrar o potenciar una faceta de vulnerabilitat. Tot un tema.
Però la relació amb el maquillatge també planteja tensions. Per a alguns, continua sent un símbol de pressió social estètica i de falses expectatives sobre l’aspecte físic. Per a uns altres, és un espai de llibertat creativa i d’apoderament personal. En definitiva, en la societat actual el maquillatge es llegeix com un llenguatge silenciós però poderós. Ja no es tracta només d’embellir, sinó de narrar: qui som, com ens sentim i què volem expressar en un món que cada vegada escolta més amb la mirada que amb les paraules. Si manca l’escolta, maquillatge.
l
