El final del verano (casi) llegó, diu la cançó. I a close ens hem posat a reflexionar com la vida es comunica amb nosaltres així, a la seva peculiar manera. Només cal escoltar i observar. Avança en cercles més que en línies rectes. Cada cap d’any que es repeteix, cada aniversari, cada estació que marxa i torna… són recordatoris que els cicles no són simples rutines, sinó la forma en què la memòria i l’experiència es complementen. Des del rellotge biològic que regula el somni fins a les grans etapes de l’edat, cada persona transita un recorregut pautat per ritmes, retorns i pauses que organitzen tan en el pla intim com el col·lectiu.
El calendari és la brúixola més coneguda que regula aquests cicles. Les vacances, per exemple, s’han convertit en el parèntesi esperat de l’any laboral: un temps per al descans, la desconnexió i, en alguns casos, el retrobament familiar. Però si mirem en el nostre interior, també resulta un temps que, allunyats del ritme quotidià, podem observar-nos d’una altra manera i fer ajustaments en la nostra existència.
En paral·lel, les etapes vitals s’imposen amb naturalitat: infància, joventut, edat adulta i vellesa. Cadascuna porta amb si expectatives, responsabilitats i llibertats diferents. També canvis que ens descobreixen noves realitats del món i transformacions personals per a arribar a ser aquesta papallona que el món descobreix en nosaltres. El pas per l’escola, els estudis universitaris, la incorporació al treball o la construcció d’una llar, en les seves múltiples varietats, responen a patrons que es repeteixen de generació en generació, amb matisos propis de cada època.
Les relacions personals, els cicles en el treball intel·lectual o manual també estan subjectes als seus propis ritmes. Cicles emocionals, cicles formatius, cicles productius. La sembra, el creixement, la recol·lecció i el repòs del sòl són recordatoris que el temps humà continua sent, en gran manera, dependent del ritme natural. I tot té el seu moment: un temps per a sembrar, un temps per a la collita. Al final, són els escenaris on la cultura i la memòria s’entrellacen per a recordar-nos que, encara que tot canvia, sempre hi ha un retorn.
Des de close us convidem, quan tingueu un moment de calma, a pensar-lo escoltant Circle of Life de Elton John, himne que celebra l’etern retorn de la vida en The Lion King. Benvinguts/benvingudes!
