L’any 2025, demanar temps de qualitat sona gairebé com desitjar una cafeteria sense wifi en el centre o paciència per a llegir les desenes de missatges que s’acumulen en el mòbil: un gest tan noble com inútil. La vida actual ha convertit el temps en un recurs que escasseja per manca d’hores i per excés de “soroll” que ens envolta.
La promesa del segle XXI era alliberar-nos gràcies a la tecnologia. No obstant això, molts acabem atrapats en un scroll sense final, veient vídeos de gent fa i diu coses que ni tan sols ens importen. Estem hiperconectados, però igual més sols que mai. Interactuem més amb els dispositius que amb les persones que se sentin al nostre costat. Ens enviem memes per a no parlar. Això no seria precisament bona comunicació veritat?
És en aquest context on el “temps de qualitat” es transforma en un concepte més aspiracional que real. Ja no n’hi ha prou amb passar temps junts; cal agendarlo, registrar-ho, etiquetar-ho. El resultat: passem tant de temps dissenyant l’experiència perfecta que rares vegades l’habitem de veritat. Recentment, en la sèrie “Bo Burnham: Inside” vam veure un retrat irònic i agut del confinament i la sobrecàrrega digital. Gravat en solitari durant la pandèmia, captura aquesta barreja de sobreestimulació i aïllament emocional que defineix la nostra era. Burnham canta, edita, actua… però no aconsegueix estar realment present. La seva desesperació és la nostra, però més ben il·luminada? El dilema no és nou, però sí urgent: com estar realment en el present sense que se’ns escapi d’entre les mans. Dit de manera còmica: el temps de qualitat seria just el que falta quan responem correus durant un sopar familiar.
Aprofitant les pròximes vacances podem convertir-ho en acte de resistència, tal vegada un acte subversiu. Apagar el telèfon, sortir sense GPS, mirar a algú als ulls durant més de tres segons sense distreure’s amb una notificació. Petits gestos que semblen insignificants però que, acumulats, construeixen una cosa més duradora que l’historial de navegació. Es tracta de recuperar la capacitat d’estar, no sols de passar per aquí. Aquest és el bon desig de close, ¿practiquem el digital detox aquest mes al juliol?
