Des d’un cartell publicitari fins a la interfície d’una aplicació en el nostre telèfon mòbil, des de l’estil de les nostres sabates a l’envaso del suc de fruita que bevem… el disseny està a tot arreu. En la societat actual, el disseny no és només una qüestió estètica; sino un vehicle de comunicació que modela la forma en què interactuem amb el món. Avui volem reflexionar sobre com, més enllà de la seva funcionalitat (hurra per qui va dissenyar el primer llum de taula, el primer pal de fregar o la primera cafetera express!), el disseny també ens “parla”, ens informa, ens ajuda a entendre i a relacionar-nos amb el nostre entorn. Perquè té el seu propi “llenguatge” compost de signes, símbols, colors, formes i estructures.
Aquest llenguatge, com qualsevol altre, posseeix una gramàtica que els dissenyadors utilitzen per a generar missatges. Un tret distintiu del disseny? Tal vegada la capacitat per a comunicar de manera visual, ràpida i efectiva. En el món en el qual vivim es casi imprescindible, però sempre ho ha estat. Ara estem parlant del disseny en el segle XXI, però és un fenomen que existeix des de sempre. Des de les pintures de les coves rupestres o, sense anar tan lluny, des de les primeres formes d’escriptura o els primers mapes. Sí, pensem en un mapa, per exemple. Un bon disseny no sols mostra rius o carrers: permet navegar, comprendre les distàncies, les direccions o les opcions de transport. La senyalització dels llocs amb símbols o colors… tot pensat perquè qualsevol persona, independentment de la seva edat o context, pugui interpretar el missatge i actuar en conseqüència.
És un llenguatge que simplifica, ressalta i transforma la manera en què percebem el món. Per exemple, l’ús dels colors és molt més que una qüestió de gust: cada color comunica emocions i valors específics. El vermell pot representar urgència o perill, però també passió i energia; el blau, calma i confiança; el verd, naturalesa i salut. Les marques més reeixides, com Coca-Cola, Apple o Nike, no sols han après a utilitzar aquests colors de manera eficaç, sinó que han associat aquests elements visuals a sentiments que ens connecten amb els seus productes a un nivell profund, sense haver de llegir un sol text.
A més, el disseny pot influir en la forma en què ens relacionem amb el nostre entorn físic. L’arquitectura, per exemple, no sols compleix la funció pràctica d’acollir-nos, sinó que també crea ambients que influeixen en la forma en què ens comportem. Els electrodomèstics, mobles, instruments i eines milloren dia a dia gràcies a un disseny més intel·ligent. O ens atreuen perquè els triem gràcies a un disseny més audaç. El mateix amb la roba que vestim i els complements, una font de missatges no verbals inacabable.
També en close hem dissenyat el nostre logo, la nostra web, la nostra imatge desitjant transmetre idees i valors que defineixin el nostre treball, la nostra filosofia de vida. A mesura que la societat continua evolucionant, el disseny continuarà sent una de les formes més poderoses de comunicació, ajudant-nos a interpretar i a moure’ns per un món cada vegada més complex i visual.
