Be welcome my plants

Els habitants del planeta ens estem allunyant de la Mare Naturalesa. No és cap tòpic, no és un lloc comú. És un fet que, en general, els nens creixen cada vegada més desconnectats de la naturalesa, passen menys temps a l’aire lliure i més relacionats amb una pantalla (situació que ja succeïa abans del recent confinament i que, segur, s’ha aguditzat).

 

Intentem rectificar practicant esports a l’aire lliure com el running, o buscant vies verdes per a caminar o anar amb bicicleta, o passant les vacances en hotels rurals… però la veritat és que el més pròxim a connectar amb la naturalesa és veure documentals de National Geographic. Per una certa mala consciència, el retorn a l’estil de vida natural està a l’ordre del dia, des de l’alimentació als tractaments de bellesa … A Close posem una pedra en aquest camí de retorn triant una modalitat modesta però agradable: deixar que la naturalesa entri a casa.

 

Si tens una casa amb jardí o vius prop d’un parc… ja ens vas entenent. Només veient per la finestra un paisatge verd, sembla que ens canvia l’ànim. Es pot contrarestar el gris del ciment fent un altre pas: plantes d’exterior o d’interior. Un univers de possibilitats. En una terrassa, balcó o simplement un raconet pròxim a una finestra, començarem a crear una “barrera” de plantes contra els tòxics ambientals urbans i l’energia negativa.

 

Amb poca feina, les plantes, super agraïdes elles, aporten molts beneficis més enllà de l’estètica. No seran necessaris grans coneixements: segur que en la floristeria del barri ens assessoraran sobre quina mena de plantes convenen a la nostra llar. Els seus noms, a vegades complicats i exòtics com ficus, espatifilo, filodendro, poto, heura, palmeres, falguera, drácena, tradescantia…, se’ns aniran fent familiars. Un altre món per explorar són les plantes aromàtiques, que a més ens serviran com a espècies culinàries o el món dels cactus i les plantes anomenades crasses o suculentes de molt fàcil manteniment i molt decoratives. I vénen trepitjant fort les kokedamas, una tècnica japonesa de plantes ornamentals similar a la del bonsai. Són plantites de poc desenvolupament amb les seves arrels embolicades en una bola de torba i substrat.

 

No oblidem els horts de terrassa: aquest ja és un altre nivell. Igual d’entretingut amb el benefici de menjar algun producte de collita pròpia des de tomàquets a bledes, cebes i pebrots. Trobarem a la venda estructures que adapten els cultius a qualsevol espai. També hi ha arbres fruiters idonis per a les terrasses, com l’alvocat o el llimoner. Us imagineu la pau de llegir o prendre una copa de vi a vora seu?

 

Si tenim una mica de temps per a embullar amb terra, tests, abonaments i regadores… trobarem un hobby econòmic i relaxant. Però el que més ens importa en Close és l’energia positiva de les plantes. La seva fotosíntesi, la seva tasca transformadora de l’aire que respirem, no és assumpte menor. Com tampoc la companyia que ens fan, visual i també en forma de bones vibracions. Algun haureu sentit que és bo parlar-los a les plantes perquè creixin millor. Altres fonts asseguren que arbres i plantes es comuniquen entre si, es transmeten informació. Aquesta idea ens agrada molt: el planeta verd té el seu llenguatge i sap comunicar-se… tornarem sobre això, no tingueu dubte.