Setembre ens posa nostàlgics i recordem amb afecte les èpoques quan ens passàvem una vegada al mes pel quiosc per a recollir el fascicle de la col·lecció a la qual estàvem subscrits. Qui no va completar d’aquesta manera la seva Enciclopèdia Universal, la seva Història Il·lustrada del Cinema o el seu Àlbum de monedes i segells del Món? També podíem (i podem, de moment) subscriure’ns per a rebre la premsa a casa o algún catàleg de venda per correu.
Amb l’arribada de les noves plataformes digitals el concepte de subscripció ha canviat molt: ara és un “must” i arriba a límits d’autèntica bogeria. Com fa poc varam dir en un dels nostres darrers post, gairebé és impossible trobar a algú que estigui subscrit a una, deu, vint o més plataformes de cinema, sèries, vídeos o programa, a més de fer-ho a un canal de notícies o a diaris en línia.
Però la febre va més enllà. Les empreses afegeixen als seus webs i a les seves xarxes socials la possibilitat al navegant de capbussar-se en les novetats de la marca o servei. Gairebé un segon després d’entrar en una web, abans d’haver pogut donar un cop d’ull o trobar el que havíem anat a buscar, ens salta una finestra amb un formulari per a subscriure’ns. I ho fem gairebé inconscientment, sense gairebé detenir-nos a pensar. Escrivim el nostre mail i botó d’enviar. Tot en un clic. (Això sense parlar dels canals dels influencers, un tema per a parlar en una altra ocasió).
Amb la pandèmia, aquestes subscripcions s’han convertit en un nou model de negoci. Les empreses ja no sols ens subministren informació. Ara, pel pagament recurrent d’una “petita” quantitat, tenim accés a productes i serveis que ens van arribant periòdicament i que aquí està la gran paradoxa!!! a vegades no tenim ni temps ni necessitat real de consumir. Com pagar un gimnàs al qual no vas, igual. Mentrestant, centenars d’empreses aconsegueixen els nostres diners, les nostres dades i preferències, canals de compra i, en general, tots els nostres hàbits.
Aquesta forma de consum és còmoda i obre moltes possibilitats d’accés, connecta a un munt de consumidors potencials amb els seus proveïdors sense que la distancia sigui un problema; no obstant això, i com sempre, és necessari que meditem sobre un bon ús d’aquestes facilitats tecnològiques.
Aquesta reflexió només tracta d’aconseguir un moment de pausa i que les nostres subscripcions siguin, potser, fruit d’una decisió meditada, útil, satisfactòria al cap i a la fi per a gaudir una mica més de la vida i no una acció inconscient o compulsiva sense sentit. A Close no us demanem que us subscrigueu al nostre blog (fins avui no és possible, a més) sinó que ens llegiu si us ve de gust, inspira o entreté. I per sobre de tot que no se’ns oblidi mai subscriure’ns a la vida.
