Portes massa temps vivint en la mateixa casa? o ets nòmada per necessitat (econòmica, laboral…) o per convicció? Pot ser que siguis d’aquestes persones que viuen amb el posat, sense grans problemes si els proposessin emportar-se tres coses a una illa deserta. Però qui més o qui menys té moltes pertinences en forma de mobles, roba, cd, llibres, objectes de decoració, records i, a l’hora de mudar-se, no es tractaria només de traslladar un munt de caixes del punt A a el punt B.
Sol ser més complex perquè, en cas contrari, no existirien tants estudis que assenyalen a les mudances com el tercer cas d’estrès sever després de (alerta amb això!): el dol per la defunció d’un familiar i l’acomiadament laboral. Perquè, encara que moltes vegades el canvi de domicili representa el compliment d’un somni o almenys una millora en la nostra vida, altres està associat a un acomiadament, un divorci, el fracàs d’una manera de viure o projecte… etc.
Adaptar-se a un altre barri nou, ciutat i fins a un país nou no és missió fàcil per a ningú i menys per a nens, adolescents i fins i tot per a animals de companyia. Ens sentim desnortats, sense trobar el nostre centre. Tal vegada el millor és asserenar-se, respirar profundament i no deixar-se portar pel caos, planificar en la mesura del possible el trasllat per a reduir els imprevistos, font principal de nervis i males decisions. Prendre el canvi pel seu costat més positiu, segur que el té! i preparar-se mentalment. Si és possible feu algun passeig pel nou destí, fer-se amb aquest nou escenari al mateix temps que ens acomiadem de la vella casa. Aprofitem per a desfer-vos del 30%, com a mínim, de les nostres pertinences: regalar, vendre, donar… es tracta de començar una vida nova. I si desitgeu ser nòmades sobre rodes, per què no?
Des de Close us desitgem que qualsevol canvi que us esdevingui en aquest mes de maig us porti del bo, el millor.