Els meus tresors (I): el temps


Sigui quina sigui la nostra activitat laboral, sempre hi ha unes coordenades d’espai i temps que la delimiten: en solitari o en equip, en espais tancats o oberts, amb horaris fixos o flexibles… l’important és treballar en les condicions idònies i, sobretot, de la manera més saludable possible.

Tenir un horari raonable, acomplir amb les normatives de seguretat i higiene i un ambient cordial, pot ser suficient? Sí, però no. La clau, com gairebé sempre, radica en els detalls, en aquelles petites coses que una vegada analitzades resulten ser molt, molt grans. Per exemple, la gestió del temps: poder conjugar la vida professional amb la vida familiar (tant per a dones com per a homes). La famosa conciliació familiar.

Però, a part de la cura dels fills i/o altres persones al nostre càrrec que requereixen el nostre temps (persones majors, malaltes o discapacitades), també necessitem temps per a acudir a les nostres cites mèdiques, organitzar mudances o reparacions en la llar, poder ocupar-nos de les nostres mascotes, disposar d’hores per a continuar la nostra formació com a professionals i com a persones. I no tot es pot solucionar amb els famosos dies de lliure disposició. Ser autònoms tampoc és la panacea si no som capaces d’organitzar-nos o de reservar aquest temps propi. El temps és un tresor que el nostre treball, per apassionant que sigui, no pot robar-nos sense que ens adonem. Ha d’estar a la nostra mà gestionar-ho