Reflections close

El somriure interior

Ja es aquí. No hi ha res que fer… Inexorablement, hem entrat en un nou any, un altre més. Arriba sense pressa, mig amagat entre les vacances, la família, les festes, els amics, els dolços i els regals (un somriure sincer pot ser el millor dels obsequis…). I amb ell, els rituals, perfectes per a poder ordenar els nostres desitjos, plantejar-nos reptes i posar límit a la nostra por al desconegut. A tot allò que vindrà a poc a poc...

Els meus tresors (ll): l’espai

En el darrer post vam tractar de l'espai com una coordenada a gestionar amb cura per aconseguir que el nostre treball sigui una activitat agradable. La segona coordenada és l'espai. Un tresor al qual, afortunadament, cada dia prestem més i més atenció. Perquè no es tracta només de tenir un despatx de molts o pocs metres i una decoració més o menys atractiva: és bàsic disposar de zones de distensió i recuperació. Un entorn que ens faci sentir a gust...

Els meus tresors (I): el temps

Sigui quina sigui la nostra activitat laboral, sempre hi ha unes coordenades d’espai i temps que la delimiten: en solitari o en equip, en espais tancats o oberts, amb horaris fixos o flexibles… l'important és treballar en les condicions idònies i, sobretot, de la manera més saludable possible. Tenir un horari raonable, acomplir amb les normatives de seguretat i higiene i un ambient cordial, pot ser suficient? Sí, però no. La clau, com gairebé sempre, radica en els detalls, en...

Desconnexió conscient

Han passat les vacances d'estiu i encara no han arribat les d'hivern... però sempre ens quedaran, com a Casablanca, els caps de setmana. Són aquells dies en que pretenem desconnectar. Del treball? Bé, si no som autònoms o el nostre cap de la feina no ens posi "deures" per acabar a casa. De la família? Molt improbable tret que cada membre visqui el cap de setmana pel seu compte, però possible si del que es tracta és de trencar amb...

Cants de sirena

La figura de les esmunyedisses i misterioses sirenes pertany a les mitologies més antigues. Ja l'any 5.000 a. C., els babilonis creien en Oannes, una deessa amb forma de peix. Des del romàntic segle XIX son representades lànguidament assegudes al damunt d'una roca, passant pintes de nacre per les seves sedoses cabelleres. Què estrany, certament que siguin sedoses, perquè l'aigua de mar espatlla molt els cabells :) Però el que més m'interessa d'aquestes mitològiques criatures és l'expressió “cants de sirena” que es...

El foc i la paraula. La Nit de Sant Joan

Ho reconec: el títol d'aquest post és una còpia del títol d'un film americà de 1960 dirigit per Richard Brooks i protagonitzat per Burt Lancaster i Jean Simmons. El títol original era Elmer Gantry però a Espanya es va traduir com El foc i la paraula. Va aconseguir tres Oscars, no sé quants Globus d'Or i l'argument em va quedar molt gravat. Elmer Gantry és un xerraire capaç d'avivar la fe religiosa en els cors més durs gràcies a la seva facilitat de paraula. No us estriparé al final però té a veure amb el foc,...

El poder de la etiqueta… líquida.

A estas alturas, no hay nadie que desconozca el concepto de “liquidez” aplicado a todo: a la vida, al marketing, a la pareja, ... Bueno, casi nadie, va. Sentir. Hay quien considera que los sentimientos también son líquidos: fluyen, no se paran (o sí se-paran), se quedan apenas unos segundos varados en la orilla del compromiso y siguen su curso, sin rumbo fijo, sin un mar que les acoja, sin un puerto que les resguarde. Temer. El temor de vernos atrapados...

Mírame a los ojos… sí, ¡a los ojos!

Pues sí, esta frase tan sexy es una de mis favoritas. No hay nada que se compare a una mirada, en las distancias cortas, para sentir y saber dónde está la otra persona: si tiene interés en lo que dices o, por el contrario, repasa la agenda mentalmente en un esfuerzo por demostrar concentración en tus palabras. Nada que te dé más pistas sobre la energía que envuelve un encuentro, tanto si es una entrevista de trabajo como una charla con...

Heart bits

I aquí va el primer post. Laura&Friends és un blog amb dues cares que neix amb la voluntat de pàgina en blanc per compartir reflexions, llocs, imatges, somriures… qualsevol de les coses que em criden d’atenció, m’agraden o vull deixar per escrit. Aquesta és la primera cara del nom Laura&. Fàcil, eh? Hi ha una segona part que em faria molta il.lusió que es convertís en realitat: &Friends, un espai perquè la gent que conec, que m’aprecio, amb qui coincideixo...