A vegades, la paraula \u00abtafaner\u00bb es pronuncia amb un cert menyspreu, com si l’inter\u00e8s per les coses alienes
fos patrimoni dels qui els hi manca vida pr\u00f2pia. Tal vegada \u00e9s aquest un error de c\u00e0lcul. Durant segles, la
cultura oficial ha emp\u00e8s el rumor al rac\u00f3 dels vicis menors, etiquetant-los com una feblesa
eminentment femenina i\/o moralment sospitosa. Trencarem una llan\u00e7a per la xafarderia a l’ epicentre de l’era digital, on les interaccions humanes es mesuren en freds algorismes. No estem davant un defecte de f\u00e0brica del llenguatge, sin\u00f3 davant una tecnologia social antiga i eficient. Una cola invisible que mant\u00e9 unida a la civilitzaci\u00f3. Negar el magnetisme d’un suc\u00f3s relat ali\u00e8 \u00e9s com negar la gravetat. La xafarderia abasta qualsevol \u00e0mbit de l’exist\u00e8ncia. El runr\u00fan \u00e9s el sistema nervi\u00f3s de la comunitat, i dona exactament igual si la not\u00edcia neix en el despatx del director general o del ve\u00ed del cinqu\u00e8. Totes les persones, en algun moment de la jornada, formem part d’aquesta gran naci\u00f3 anomenada R\u00e0dio Macuto.<\/p>\n\n\n\n
Encara que la correcci\u00f3 vulgui ficar al rumor en el calaix dels pecats, la ci\u00e8ncia ha hagut de rendir-se a
l’evid\u00e8ncia: diversos estudis han demostrat que l’\u00e9sser hum\u00e0 dedica, de mitjana, gaireb\u00e9
una hora di\u00e0ria al noble art de xafardejar. I aqu\u00ed ve el primer gir de gui\u00f3: ho fem sense importar el
g\u00e8nere, el nivell de formaci\u00f3 o la classe social. La vella creen\u00e7a que la xafarderia \u00e9s una activitat
marginal s’enfonsa davant les dades. A tots ens fascina una bona hist\u00f2ria, i resulta reconfortant
escoltar aquest cl\u00e0ssic \u00abno saps el que m’acabo d’assabentar\u00bb que obre les portes de l’atenci\u00f3 aliena.
Per\u00f2 el veritable secret de l’\u00e8xit de la xafarderia no \u00e9s nom\u00e9s sociol\u00f2gic, sin\u00f3 qu\u00edmic. La neuroci\u00e8ncia revela
que compartir confid\u00e8ncies activa el sistema de recompensa del nostre cervell immediatament. Escoltar
una informaci\u00f3 impactant es processa amb molta m\u00e9s intensitat que una not\u00edcia neutra, la qual cosa explica per qu\u00e8 ens resulta tan atractiu. No marxeu, que encara resta tema: aquest intercanvi dispara els nivells d’oxitocina, famosa hormona de la inclinaci\u00f3 i la confian\u00e7a. Una xafarderia compartida a mitja veu davant la m\u00e0quina del caf\u00e8 genera m\u00e9s intimitat, empatia i complicitat instant\u00e0nia entre dues persones que deu anys de converses educades sobre el canvi clim\u00e0tic o la inflaci\u00f3. \u00c9s un catalitzador de confian\u00e7a: en explicar-te aquest secret, t’estic lliurant una arma i, al mateix temps,demostrant que s\u00e9 que est\u00e0s en el meu b\u00e0ndol.<\/p>\n\n\n\n
Per descomptat, existeix una prima l\u00ednia vermella. La xafarderia no ens converteix autom\u00e0ticament en \u00e9ssers malvats, per\u00f2 quan s’utilitza per a destruir o a\u00efllar de manera injusta, l’ecosistema s’enverina. Els rumors que surten del costat fosc d’algunes persones o grups els retraten com el que s\u00f3n: \u00e9ssers t\u00f2xics. Stop a la xafarderia malware.<\/em> En la seva versi\u00f3 m\u00e9s pura i quotidiana, actua com un b\u00e0lsam contra l’a\u00efllament modern. En un m\u00f3n A vegades, la paraula \u00abtafaner\u00bb es pronuncia amb un cert menyspreu, com si l’inter\u00e8s per les coses alienesfos patrimoni dels qui els hi manca vida pr\u00f2pia. Tal vegada \u00e9s aquest un error de c\u00e0lcul. Durant segles, lacultura oficial ha emp\u00e8s el rumor al rac\u00f3 dels vicis menors, etiquetant-los com una feblesaeminentment femenina i\/o moralment sospitosa. […]<\/p>\n","protected":false},"author":6,"featured_media":9066,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[18],"tags":[],"class_list":["post-9065","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-reflections-close-ca"],"amp_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.thecloseconcept.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9065","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.thecloseconcept.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.thecloseconcept.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.thecloseconcept.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/6"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.thecloseconcept.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=9065"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/www.thecloseconcept.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9065\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":9074,"href":"https:\/\/www.thecloseconcept.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9065\/revisions\/9074"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.thecloseconcept.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/9066"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.thecloseconcept.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=9065"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.thecloseconcept.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=9065"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.thecloseconcept.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=9065"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
<\/p>\n\n\n\n
hiperconectat, per\u00f2 paradoxalment cada cop m\u00e9s solitari, interessar-se per les not\u00edcies del ve\u00ed no
ens fa superficials; simplement ens confirma com a \u00e9ssers famolencs de narrativa i connexi\u00f3
humana. Al cap i a la fi, com b\u00e9 saben els guionistes de les s\u00e8ries d’\u00e8xit i els editors de les
revistes de cap\u00e7alera, la vida dels altres \u00e9s un mirall en el qual mirar-se. Llarga vida al rumor.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"