{"id":9055,"date":"2026-10-08T12:50:16","date_gmt":"2026-10-08T10:50:16","guid":{"rendered":"https:\/\/www.thecloseconcept.com\/?p=9055"},"modified":"2026-10-08T12:50:18","modified_gmt":"2026-10-08T10:50:18","slug":"joc2","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.thecloseconcept.com\/ca\/joc2\/","title":{"rendered":"Perill! Es juga"},"content":{"rendered":"\n

Les promeses s’han de complir: i avui <\/strong>a close<\/strong> ens preguntem qu\u00e8 passa quan jugar deixa de ser un divertit o did\u00e0ctic per a comen\u00e7ar a ser gaireb\u00e9 un problema o un veritable parany?<\/p>\n\n\n\n

Analitzem, per exemple, els videojocs, tan de moda. Per avan\u00e7ar el final o, com es diria actualment, per fer un spoiler,<\/em> probablement el problema no \u00e9s jugar. El problema apareix quan ja no podem deixar de fer-lo, quan l’activitat l\u00fadica deixa de ser saludable. Aquesta difer\u00e8ncia \u00e9s fonamental per a entendre la cara menys amable del joc. Una activitat pot ser divertida i estimulant i, al mateix temps, convertir-se en problem\u00e0tica quan es perd el control sobre ella o comen\u00e7a a interferir amb altres aspectes importants de la vida. Un dels primers senyals d’alerta pot ser l’a\u00efllament social<\/strong> perqu\u00e8, paradoxalment, una activitat que pot ajudar-nos a relacionar-nos tamb\u00e9 pot acabar allunyant-nos dels altres. Pensem, per exemple, en una persona que dedica hores i hores als videojocs que deixa en segon pla les amistats, la fam\u00edlia, els estudis, el treball, l’esport o altres aficions.<\/p>\n\n\n\n

Per descomptat, molts videojocs s\u00f3n, precisament, espais de relaci\u00f3 i cooperaci\u00f3. La pregunta clau \u00e9s una altra: qu\u00e8 est\u00e0 deixant de fer una persona per a poder continuar jugant? El perill apareix quan el joc passa a ser una prioritat per davant d’altres activitats o quan es continua jugant malgrat les conseq\u00fc\u00e8ncies negatives.<\/p>\n\n\n\n

La mateixa idea ens porta a un altre terreny especialment delicat: els jocs d’atzar i les apostes. Aqu\u00ed hi ha diners en joc i el resultat dep\u00e8n total o en gran part de l’atzar. El risc augmenta quan apareix la necessitat de recuperar els diners perduts mitjan\u00e7ant noves apostes. L’atzar no t\u00e9 mem\u00f2ria. Haver perdut diverses vegades no fa que la pr\u00f2xima aposta tingui m\u00e9s probabilitats de guanyar.<\/p>\n\n\n\n

A m\u00e9s, les noves tecnologies han fet que apostar sigui cada vegada m\u00e9s accessible. N’hi ha prou amb tenir a m\u00e0 aquest meravell\u00f3s aparell de comunicaci\u00f3, s\u00ed, un tel\u00e8fon m\u00f2bil. I quan a m\u00e9s l’activitat apareix vinculada a l’esport, la publicitat, els programes de TV … la frontera entre entreteniment i conducta de risc pot arribar a ser especialment difusa.<\/p>\n\n\n\n

I els jocs de rol? Una altra afici\u00f3 extraordin\u00e0riament creativa i social. Interpretar personatges, construir hist\u00f2ries, coordinar-se en grup i imaginar mons compartits pot potenciar la comunicaci\u00f3, la creativitat i la cooperaci\u00f3. Tamb\u00e9 aqu\u00ed cal evitar prejudicis, per\u00f2 mesurar conseq\u00fc\u00e8ncies. Com ocorre amb altres activitats, el risc apareix quan una pr\u00e0ctica es fa compulsiva o interfereix de manera significativa en la vida quotidiana.<\/p>\n\n\n\n

Per als nens i adolescents, aquesta responsabilitat \u00e9s compartida. Les fam\u00edlies, l’escola i la societat tenen un paper important a l’hora d’ensenyar a jugar, per\u00f2 tamb\u00e9 a posar l\u00edmits. La clau seria, doncs, recuperar una idea senzilla: el joc ha de formar part de la vida, no substituir-la<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n

Perqu\u00e8 jugar \u00e9s saludable. Per\u00f2 tamb\u00e9 ho \u00e9s saber quan toca deixar de jugar<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Les promeses s’han de complir: i avui a close ens preguntem qu\u00e8 passa quan jugar deixa de ser un divertit o did\u00e0ctic per a comen\u00e7ar a ser gaireb\u00e9 un problema o un veritable parany? Analitzem, per exemple, els videojocs, tan de moda. Per avan\u00e7ar el final o, com es diria actualment, per fer un spoiler, […]<\/p>\n","protected":false},"author":6,"featured_media":9061,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[18],"tags":[378],"class_list":["post-9055","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-reflections-close-ca","tag-joc"],"amp_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.thecloseconcept.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9055","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.thecloseconcept.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.thecloseconcept.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.thecloseconcept.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/6"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.thecloseconcept.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=9055"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.thecloseconcept.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9055\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":9057,"href":"https:\/\/www.thecloseconcept.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9055\/revisions\/9057"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.thecloseconcept.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/9061"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.thecloseconcept.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=9055"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.thecloseconcept.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=9055"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.thecloseconcept.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=9055"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}