Cada estiu el mateix ritual. Aeroports abarrotats, platges convertides en escenaris de fotografies id\u00e8ntiques, llistes de llocs \u00abimprescindibles\u00bb i una carrera silenciosa per demostrar que s’ha estat m\u00e9s lluny, pujat m\u00e9s alt o conegut un lloc m\u00e9s ex\u00f2tic que la resta. Viatjar s’ha convertit, en molts casos, en una col\u00b7lecci\u00f3 de segells per al passaport
digital de les xarxes socials. Per\u00f2 existeix un altre viatge molt menys fotografiable i, probablement, molt m\u00e9s transformador: el que condueix cap a l’interior d’un mateix. <\/p>\n\n\n\n
Hi haur\u00e0 persones que han recorregut mig planeta sense haver-se trobat mai? Perqu\u00e8 a close<\/strong>\u00a0creiem que, sense sortir quasi b\u00e9 de casa, es poden descobrir continents sencers en els passadissos interiors de cadascun. Perqu\u00e8 els mapes tradicionals mostren muntanyes, deserts, oceans i ciutats. El mapa de l’\u00e0nima, no obstant aix\u00f2, \u00e9s infinitament m\u00e9s complex. Cont\u00e9 territoris inexplorats anomenats por, desig, inf\u00e0ncia, ferides, esperan\u00e7a o resili\u00e8ncia. Llocs que evitem visitar perqu\u00e8 requereixen una valentia distinta a la d’agafar un avi\u00f3. Fa falta silenci per a rec\u00f3rrer-los. Fa falta temps. Fa falta la disposici\u00f3 de mirar on normalment apartem la vista. <\/p>\n\n\n\n Algunes hist\u00f2ries del cinema parlen precisament d’aquesta mena de travessies. A\u00a0Into\u00a0the\u00a0Wild<\/em> (Sean\u00a0Penn)\u00a0el protagonista creua Alaska conven\u00e7ut que busca llibertat, quan en realitat est\u00e0 intentant comprendre qui \u00e9s. A Eat\u00a0Pray\u00a0Love<\/em>, basada en les mem\u00f2ries d’Elizabeth Gilbert, el viatge per It\u00e0lia, l’\u00cdndia i Bali \u00e9s amb prou feines la superf\u00edcie d’una cerca molt m\u00e9s profunda: reconstruir una identitat trencada. <\/p>\n\n\n\n Potser el turisme modern hagi conf\u00f3s el que \u00e9s el veritable moviment. Canviar de paisatge no garanteix canviar de perspectiva. \u00c9s possible contemplar l’alba des d’una platja paradis\u00edaca mentre continuem carregant exactament amb les mateixes preocupacions que ten\u00edem abans d’enlairar. L’equipatge emocional sempre factura amb nosaltres.\u00a0El viatge interior proposa un altre itinerari. Vindria a ser un preguntar-se quins somnis van quedar oblidats, quines decisions continuem posposant, quines parts de la nostra personalitat romanen ocultes per por del judici ali\u00e8. \u00c9s descobrir talents desconeguts, reconciliar-se amb errors passats i aprendre que les nostres cicatrius Paradoxalment, els qui realitzen aquest viatge solen tornar amb el millor dels\u00a0souvenirs: una versi\u00f3 sorprenent de si mateixos. Descobreixen que l’autoestima no dep\u00e8n dels \u00ablike\u00bb, que l’\u00e8xit no sempre coincideix amb les expectatives alienes i que la felicitat no \u00e9s una destinaci\u00f3 llunyana. Est\u00e0 molt m\u00e9s a prop. Sovint espera pacientment darrere d’una conversa pendent amb una mateixa. No \u00e9s necessari que sigui aquest estiu (naturalment viatgem o no quan ens ho permet el ritme de vida, les ganes o totes dues coses), per\u00f2 tal vegada pot ser interessant\u00a0explorar aquest territori que no apareix en Google\u00a0Maps: el propi cor. Els paisatges espectaculars estan a Isl\u00e0ndia, el Jap\u00f3 o la Toscana. Per\u00f2 alguns romanen dins de nosaltres… intactes.\u00a0 I en un altre\u00a0moment, si ens ho permeteu, parlarem d’un dest\u00ed magn\u00edfic: el poble o la <\/p>\n\n\n\n Copia el text<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Cada estiu el mateix ritual. Aeroports abarrotats, platges convertides en escenaris de fotografies id\u00e8ntiques, llistes de llocs \u00abimprescindibles\u00bb i una carrera silenciosa per demostrar que s’ha estat m\u00e9s lluny, pujat m\u00e9s alt o conegut un lloc m\u00e9s ex\u00f2tic que la resta. Viatjar s’ha convertit, en molts casos, en una col\u00b7lecci\u00f3 de segells per al passaportdigital […]<\/p>\n","protected":false},"author":6,"featured_media":9033,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[18],"tags":[375],"class_list":["post-9029","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-reflections-close-ca","tag-prompt"],"amp_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.thecloseconcept.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9029","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.thecloseconcept.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.thecloseconcept.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.thecloseconcept.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/6"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.thecloseconcept.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=9029"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.thecloseconcept.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9029\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":9030,"href":"https:\/\/www.thecloseconcept.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9029\/revisions\/9030"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.thecloseconcept.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/9033"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.thecloseconcept.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=9029"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.thecloseconcept.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=9029"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.thecloseconcept.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=9029"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
tamb\u00e9 formen part del paisatge. <\/p>\n\n\n\n
<\/p>\n\n\n\n
ciutat dels nostres avantpassats. Feli\u00e7 estiu!<\/p>\n\n\n\n