En la sorra p\u00fablica contempor\u00e0nia, la pol\u00edtica ja no s’ent\u00e9n nom\u00e9s com l’art de governar, sin\u00f3 com un gran dispositiu de comunicaci\u00f3. El llenguatge s’ha convertit en eina i, alhora, en camp de batalla. No \u00e9s casual: qui controla les paraules, controla en bona part la forma en qu\u00e8 la societat percep la realitat. I, com va dir el fil\u00f2sof franc\u00e8s Michel Foucault, \u201cel llenguatge crea realitats\u201d.<\/p>\n\n\n\n
El discurs pol\u00edtic, amb les seves consignes i esl\u00f2gans, funciona com un prisma: selecciona, simplifica i orienta la mirada ciutadana cap a determinades interpretacions. Aix\u00ed, conceptes com a \u201cprogr\u00e9s\u201d, \u201cllibertat\u201d o \u201cseguretat\u201d es transformen en banderes desplegades segons els interessos de cada partit i, fins i tot, de cada portaveu. Els mitjans, per part seva, no actuen nom\u00e9s com a mirall d’aquest llenguatge, sin\u00f3 que tamb\u00e9 el modelen. En temps d’immediatesa digital, els titulars, enquadraments i agendes informatives amplifiquen unes veus i releguen unes altres alguna cosa que no \u00e9s innocent, sin\u00f3 que respon a interessos determinats de persones, institucions o partits concrets. Recordem que ja en el segle XVII, Francis Bacon recull una antiga dita en llat\u00ed i el tradueix com a \u201cCal\u00famnia, que alguna cosa queda\u201d.<\/p>\n\n\n\n
Pierre Bourdieu ja advertia a Sobre la televisi\u00f3 <\/em>(1996) que els mitjans tendeixen a privilegiar l’espectacular per sobre el rellevant, configurant una realitat fragmentada. La s\u00e8rie documental The Fourth Estigues<\/em> (2018), que mostra el treball del The New York Times <\/em>durant la presid\u00e8ncia de Donald Trump, revela com el periodisme \u00e9s tant narrador com protagonista en la disputa pel relat. Perqu\u00e8 qui s’apropia del relat, guanya. M\u00e9s enll\u00e0 de la ret\u00f2rica grandiloq\u00fcent o de les promeses, els missatges pol\u00edtics es recolzen en t\u00e8cniques molt estudiades per a calar en la societat. Per exemple, la simplificaci\u00f3 extrema: convertir problemes complexos en frases curtes i f\u00e0cils de repetir, un estil que casa molt b\u00e9 amb les xarxes socials. O l’apel\u00b7laci\u00f3 emocional, que ens col\u00b7loca un terreny m\u00e9s afectiu que racional: por, esperan\u00e7a, indignaci\u00f3 o patriotisme… s’imposen per la via r\u00e0pida a l’argumentaci\u00f3 raonada.<\/p>\n\n\n\n <\/p>\n\n\n\n l<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" En la sorra p\u00fablica contempor\u00e0nia, la pol\u00edtica ja no s’ent\u00e9n nom\u00e9s com l’art de governar, sin\u00f3 com un gran dispositiu de comunicaci\u00f3. El llenguatge s’ha convertit en eina i, alhora, en camp de batalla. No \u00e9s casual: qui controla les paraules, controla en bona part la forma en qu\u00e8 la societat percep la realitat. I, […]<\/p>\n","protected":false},"author":6,"featured_media":8918,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[18],"tags":[],"class_list":["post-8913","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-reflections-close-ca"],"amp_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.thecloseconcept.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8913","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.thecloseconcept.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.thecloseconcept.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.thecloseconcept.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/6"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.thecloseconcept.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=8913"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.thecloseconcept.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8913\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":8921,"href":"https:\/\/www.thecloseconcept.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8913\/revisions\/8921"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.thecloseconcept.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/8918"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.thecloseconcept.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=8913"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.thecloseconcept.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=8913"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.thecloseconcept.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=8913"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
Aquests trucs, que combinen fonamentalment psicologia, m\u00e0rqueting i ling\u00fc\u00edstica, no s\u00f3n neutrals i d’aqu\u00ed la import\u00e0ncia de desenvolupar una mirada cr\u00edtica que ens permeti identificar quan el llenguatge busca informar i quan intenta manipular. Encara que sigui una tasca cada vegada m\u00e9s \u00e0rdua, a close<\/strong> pensem que el desafiament per a tots nosaltres \u00e9s no caure en la seducci\u00f3 del missatge, sin\u00f3 aprendre a llegir entre l\u00ednies i nodrir-nos de tots els punts de vista. Perqu\u00e8 el llenguatge de la pol\u00edtica<\/strong> pugui a ser vist no com un truc, sin\u00f3 com el que hauria de ser: una eina per a pensar junts<\/strong> un futur com\u00fa bo per a tots.<\/p>\n\n\n\n