Portem tant de temps sentint parlar del Brexit (el procés de sortida del Regne Unit de la Comunitat Econòmica Europea després de 47 anys d’haver-hi ingressat) que alguns de nosaltres crèiem que mai es produiria de debò.
No és aquest el moment ni el lloc de fer una anàlisi saberut d’aquest moment històric en l’economia i la política del vell continent. Però a més d’estar atents als diferents mitjans de comunicació i llegir molt de sobre el tema, podem trobar algunes de les claus d’aquest “divorci” a través de la literatura. Tot just, a Europa, s’està parlant de Brexlit(*eratura) a partir dels llibres d’Iwan McEwan, Jonathan Coe o Richard Ford i algunes obres de teatre. Avui us parlaré de les dues que he vist recentment.
Als escenaris de Barcelona han arribat, amb diferència de pocs mesos, Jerusalem de Jez Butterworth i Decadència de Steven Berkoff, dues obres quepodrien ser les dues cares d’una mateixa moneda d’aquesta història.
En la primera, estrenada en el teatre Romea dins de Festival Grec, un “camell”, Johnny Byron ‘El Gall’, ven droga a la seva roulotte plantada enmig d’un solar dels suburbis d’una localitat de l’Anglaterra rural. A la seva atrotinada caravana, acudeixen en desordenat tropell alguns joves marginats, bojos solitaris, algun antic conegut i la seva exdona amb el seu fill petit. Sempre amb la sempiterna presència dels agents responsables del desnonament. Un deliri continu que barreja la dura realitat amb un passat no menys dur i amfetamínics somnis de metes impossibles i quotidians temors. L’antiheroi acaba malament i els que li segueixen sense saber que li segueixen, queden orfes de la seva anti-èpica figura, gairebé quixotesca. A l’Anglaterra que representava El Gall, segurament, aquests seran els futurs votants incauts del Brexit.
Més recentment, a l’Espai Brossa sala teatral La Seca, s’ha posat en l’escenari en una extraordinària posada en escena Decadència de Berkoff, actor, dramaturg i guionista britànic que aborda la relació d’una parella de burgesos submergits en una vida de mol·lície i desenfrenament sexual. Els actors es desdobleguen de manera que l’amant de la primera parella es converteix en l’esposa assedegada de venjança i el marit infidel, en el detectiu contractat per ella perquè investigui i, al mateix temps, tingui amb ella relacions sexuals. En aquest espiral de decadència desfilen tots els tòpics del classisme, el masclisme, el narcisisme etc. Humor corrosiu i agre servit en un text rimat que suposa un veritable repte per a dos actors que romanen a gairebé dues hores en escena sense tot just descans ni atrezzo en el qual refugiar-se.
Sàtira pura i mordacitat. El més granat del lumpen oposat pel cap alt al més granat de la societat adinerada acaben cantant els mateixos himnes i saludant als mateixos monarques britànics. Tal vegada déu salvi a la Reina, però ningú salvarà als anglesos d’enfrontar-se al seu propi reflex en aquesta mena d’obres estupendes que ens fan pensar molt més que el bombardeig de notícies esbiaixades que ens arriben des dels mass media.
Pepi Bauló (signatura convidada)