Ja arriben els ornaments, les nadales… i el veritable esport nacional de desembre: els menjars de Nadal. En poques setmanes es concentren més trobades socials que en la resta de l’any: menjars d’empresa, sopars d’amics, reunions familiars, cites de parella i trobades de grups diversos. Tot un calendari gastronòmic i emocional que combina tradició, protocol i, per què no dir-ho, una certa dosi de supervivència social. Hi ha codis no escrits i són:
El clàssic per excel·lència és el menjar amb la family: aquesta taula amb estovalles blanques, vaixella “dels dies especials” i olor de rostit. El menjar familiar serveix per a actualitzar rols, afectes i vells conflictes: el cosí arriba tard, l’oncle monopolitza la conversa política i l’àvia repeteix “menja més que estàs molt prim”. El menú, inamovible: marisc, xai o gall de corral, torrons i una sobretaula que s’allarga més que la trilogia de El Padrí.
Li segueix de prop el menjar d’empresa: esperit corporatiu, cava i karaoke. Oficialment, se celebra per a fomentar la companyonia, el famós “teambuilding”; en la pràctica, són un estudi antropològic sobre com canvia el comportament humà quan els caps ballen “A quien le importa”. Quant al menú, sol incloure croquetes d’autor, rellom en salsa rara i unes postres de xocolata “desconstruida”. Però l’important no està al plat, sinó en les converses: compliments diplomàtics, amic invisible, acudits de sobretaula i confessions que el dilluns tots fingeixen oblidar.
Per a les quedades nadalenques entre amics costa un munt coordinar agendes, però al final sempre s’aconsegueix. Es parla del passat, es repeteixen anècdotes i es brinda per “veure’ns més”, encara que tots saben que no passarà. Aquí l’ambient recorda a Love Actually barrejat amb Friends. El lloc pot ser un restaurant “de tota la vida” o la casa d’un del grup en la qual compartir plats, vi i riures, fins i tot jocs, que es prolonguen fins que algú comença a cantar nadales. En l’univers nadalenc també hi ha lloc per als sopars de parella, acuradament planificades amb llums, regals i un toc romàntic, especialment quan és la primera o segon Nadal junts. O per als sopars de grups —esportius, culturals, veïnals, singles—, que combinen companyonia i caos (“porta cadascun alguna cosa” i acaben tots menjant empanada).
Més enllà del menú, Nadal és una escola de comunicació social. En la taula es practiquen totes les variants possibles del llenguatge diplomàtic:
• “Quin detall més bonic!” (encara que ja tinguis tres iguals).
• “No et preocupis, està boníssim” (dit mentre intentes empassar una cosa carbonitzada).
• “Per la família, per la salut i pels qui ja no hi son” (el brindis universal que ningú s’atreveix a qüestionar).
Però també hi ha solidaritat, afecte sincer, i amabilitat perquè, entre brindis, selfies i promeses, tots acabem comprenent que la màgia d’aquestes dates no està en el menú, sinó en les persones que comparteixen la festa. close us desitja en tota l’amplitud de l’expressió: pau, amor, salut i… bon profit!
l