T’agrada llegir? A nosaltres ens apassiona. A vegades, llegir és un acte gairebé secret: un llit, un llum encès i un llibre com a refugi. Avui, no obstant això, us volem parlar d’aquesta mena de lectura que s’ha tornat social, compartida i, sorprenentment, terapèutica. Els clubs de lectura viuen una edat daurada. I no sols com a espais per a debatre llibres, sinó com a llocs on es comparteixen experiències, emocions i, a vegades, combatre una singular “malaltia”: la solitud contemporània. És com si llegíssim per a parlar, per a connectar amb uns altres.
En els clubs de lectura actuals ja no es tracta només d’analitzar si el final de L’amiga genial d’Elena Ferrante és brillant o devastador (spoiler: totes dues coses). Es tracta del que aquest llibre desperta. De com una història sobre amistat femenina, ambició i silencis incòmodes acaba portant a converses sobre les nostres pròpies relacions, frustracions o decisions vitals. No és teràpia, però se li sembla.
Molts lectors arriben als clubs buscant recomanacions i es queden per una cosa més difícil de trobar: escolta. En un món de missatges de veu accelerats i likes automàtics, asseure’s una vegada al mes a parlar —de veritat— té una cosa gairebé revolucionària. Ah, i oblidem aquesta imatge rígida d’una reunió de gent seriosa amb ulleres: avui els clubs de lectura es reuneixen en cafeteries boniques, llibreries indie o fins i tot en línia, amb gats creuant la pantalla i copes de vi en mà. Alguns llegeixen tot, uns altres arriben a mig fer (o només van veure la peli, ejem), però ningú jutja. L’important no és acabar el llibre, sinó començar la conversa.
Potser els clubs de lectura no solucionen la solitud estructural del nostre temps, però sí que ofereixen una cosa valuosa: un espai on sentir-se vist, escoltat i comprès. On una novel·la es converteix en pont i una història aliena ajuda a posar paraules a la pròpia. La literatura és l’excusa; el veritable centre és la comunitat que es crea voltant. Ens ve al capdavant un club mític: El club dels poetes morts que continua funcionant com el recordatori etern que la literatura pot salvar —o almenys acompanyar— en moments clau.
Perquè a vegades no es tracta de llegir més, sinó de llegir junts. I descobrir que, en aquesta pàgina subratllada per una altra persona, també estàs tu.