Bons desitjos (Trevolejant)

L’escala oberta, el gat negre, la sal vessada, el número 13… escenes o símbols que, no sabem molt bé com ni perquè, ens semblen la viva imatge de la mala sort.

L’origen de moltes d’aquestes creences es perd en la nit dels temps, unes són causa de preceptes religiosos i altres de prejudicis socials, llegendes o tradicions. Totes passen de generació en generació sense necessitat que ningú se’n faci carrec. Alguns es confessen obertament supersticiosos, uns altres fan burletes de qualsevol superxeria al·legant que són contes de velles (encara que íntimament tinguin un cert temor al fet que tot això sigui cert). No tots els països tenen el mateix top ten de mals auguris: als països llatinoamericans i a Espanya, per exemple, és sabut que “13 i dimarts, ni et casis ni t’embarquis” mentre que en els anglosaxons el dia maleït és el divendres 13, sí, com la peli de terror. Els italians van per lliure i prefereixen el 17 divendres per a evitar sortir de casa o emprendre qualsevol assumpte. Si ens aventurem en les històries de supersticions d’Àfrica o d’Àsia podem acabar de llegir aquest post amb el cabell blanc o de punta.

Però res més lluny per a aquest últim text de l’any que cridar mala sort. De fet, a Close estem molt més a favor de les picades d’ullet de sort i bons presagis que poden aparèixer pertot arreu si ens ho proposem. Perquè la dolenta o bona ventura a vegades no és més que una actitud negativa o positiva davant la vida. Tampoc estem assegurant que les coses seran boniques pel fet que ho desitgem; no obstant això, la predisposició ajuda molt al resultat de qualsevol propòsit.

Molt més potents que les supersticions ens semblen les intuïcions. El sisè sentit que en conèixer a una persona ens avisa que l’estimarem o que no hi haurà manera d’entendre’s, que una casa serà la nostra llar per sempre, un llibre ens agradarà o aquest treball no ens arriba en bon moment. La saviesa popular pot ser una gran consellera en alguns aspectes, en d’altres pot arribar a amargar-nos la vida sense raó, a potenciar pors absurdes que de res ens serviran.

Ara que comença un nou any, ni se us ocorri pensar que no serà bo si en sonar l’última campanada no us heu empassat l’últim raïm. Però no oblideu comprar vesc que és molt bonic amb o sense petó, I per a acabar amb plantes precioses: pensem que un trèvol de quatre fulles pot ser o no ser màgic, simplement és una contradicció meravellosa i amb això ens quedem. Feliç 2023

Exit mobile version