Desitjant felicitat. De cor


Un dels sentiments més nobles de l’ésser humà és voler la felicitat dels qui ens envolten. En les dates que s’aproximen, s’incrementa el costum de desitjar: felicitat, prosperitat, pau… Ho fem sense parar i a vegades de forma, potser, massa automàtica i banal. Mirem-ho pel costat bo: les paraules positives no estan mai de més. Així que, mentre els primers missatges estan en arribar, ens ve a la ment com ha canviat, en els últims temps, la manera de felicitar les festes. Fa uns anys, la bústia familiar desbordava postals de Nadal. A mi em fascinaven i les guardava com un tresor. Més que les de motius religiosos, m’agradaven les de disseny antic, amb escenes tradicionals.

Pel que sembla, encara que el seu origen es remunta a un costum de monjos medievals, la primera targeta gràfica documentada és de l’any 1784, quan un tal W. Dobson va dibuixar a una família celebrant el Nadal al costat del típic avet. Més tard, entre les persones adinerades es va posar de moda imprimir litografies personalitzades per a enviar a les amistats. La creació del personatge de Santa Claus va multiplicar la producció de postals astronòmicament a tot el món.

Amb els avanços tecnológica, primer el telèfon fix, després el mòbil i, finalment, internet gairebé va desaparèixer la bona estrella de les postals de Nadal. Avui dia els missatges han arribat a graus de sofisticació tan elevats que van més enllà d’unes emoticones o uns gifs amb animacions nadalenques. Cadascun pot personalitzar, fins i tot amb el seu propi rostre i veu, qualsevol fotografia o escena de cinema. En confiança: res com l’emoció d’obrir aquest sobre que feia olor de bossa de cuir dels carters, a fred i, sobretot, a il·lusió.

Des del blog de Close, i per molt virtual que sigui, volem desitjar-vos el millor per a aquestes festes i per al Nou Any 2022. De cor.