Equipo close

Entries by Equipo close

Horitzó d’expectatives

Viatjar aconsegueix ampliar horitzons, no només geogràficament sinó també personalment. Si es viatja amb una mica de ganes que passin coses, una mica de curiositat, una mica de tolerància, … aleshores el que s'amplia és un horitzó anomenat horitzó d'expectatives i el que veritablement es projecta cap endavant no és només el cos sinó la ment. Que viatjar serveix per a desconnectar i canviar la rutina sembla evident. Però ens sorprendria saber quantes vegades el canvi és mínim perquè se'ns...

Rellotge intern

Res no és mesquí, i tot ric com el vi i la galta colrada. I l'onada del mar sempre riu, Primavera d'hivern, Primavera d'estiu. I tot és Primavera: i tota fulla, verda eternament. Joan Salvador Papasseit Diu el poeta coses com que en la vida res és mesquí, que el vi i el sol ens bronzegen les galtes. Que la mar riu a través de les seves ones. Parla el poeta de les primaveres d'hivern i d'estiu per a acabar pregonant que tot és primavera i...

Periodistes i cineastes

  Sabeu que el 24 de gener se celebra el Dia del Periodista? Coincideix amb Sant Francesc de Sales, patró d'escriptors i reporters, que va passar a la història pels seus escrits i el que avui en diríem "circulars" religioses. La relació directa amb l'actualitat ha fet del periodisme una professió polèmica que, sens dubte, avui es troba en un dels seus moments més calents. I no en va vivim de ple en l'era de la informació. Però no us parlarem...

El somriure interior

Ja es aquí. No hi ha res que fer… Inexorablement, hem entrat en un nou any, un altre més. Arriba sense pressa, mig amagat entre les vacances, la família, les festes, els amics, els dolços i els regals (un somriure sincer pot ser el millor dels obsequis…). I amb ell, els rituals, perfectes per a poder ordenar els nostres desitjos, plantejar-nos reptes i posar límit a la nostra por al desconegut. A tot allò que vindrà a poc a poc...

Els meus tresors (ll): l’espai

En el darrer post vam tractar de l'espai com una coordenada a gestionar amb cura per aconseguir que el nostre treball sigui una activitat agradable. La segona coordenada és l'espai. Un tresor al qual, afortunadament, cada dia prestem més i més atenció. Perquè no es tracta només de tenir un despatx de molts o pocs metres i una decoració més o menys atractiva: és bàsic disposar de zones de distensió i recuperació. Un entorn que ens faci sentir a gust...

Els meus tresors (I): el temps

Sigui quina sigui la nostra activitat laboral, sempre hi ha unes coordenades d’espai i temps que la delimiten: en solitari o en equip, en espais tancats o oberts, amb horaris fixos o flexibles… l'important és treballar en les condicions idònies i, sobretot, de la manera més saludable possible. Tenir un horari raonable, acomplir amb les normatives de seguretat i higiene i un ambient cordial, pot ser suficient? Sí, però no. La clau, com gairebé sempre, radica en els detalls, en...

Desconnexió conscient

Han passat les vacances d'estiu i encara no han arribat les d'hivern... però sempre ens quedaran, com a Casablanca, els caps de setmana. Són aquells dies en que pretenem desconnectar. Del treball? Bé, si no som autònoms o el nostre cap de la feina no ens posi "deures" per acabar a casa. De la família? Molt improbable tret que cada membre visqui el cap de setmana pel seu compte, però possible si del que es tracta és de trencar amb...

Cants de sirena

La figura de les esmunyedisses i misterioses sirenes pertany a les mitologies més antigues. Ja l'any 5.000 a. C., els babilonis creien en Oannes, una deessa amb forma de peix. Des del romàntic segle XIX son representades lànguidament assegudes al damunt d'una roca, passant pintes de nacre per les seves sedoses cabelleres. Què estrany, certament que siguin sedoses, perquè l'aigua de mar espatlla molt els cabells :) Però el que més m'interessa d'aquestes mitològiques criatures és l'expressió “cants de sirena” que es...

El foc i la paraula. La Nit de Sant Joan

Ho reconec: el títol d'aquest post és una còpia del títol d'un film americà de 1960 dirigit per Richard Brooks i protagonitzat per Burt Lancaster i Jean Simmons. El títol original era Elmer Gantry però a Espanya es va traduir com El foc i la paraula. Va aconseguir tres Oscars, no sé quants Globus d'Or i l'argument em va quedar molt gravat. Elmer Gantry és un xerraire capaç d'avivar la fe religiosa en els cors més durs gràcies a la seva facilitat de paraula. No us estriparé al final però té a veure amb el foc,...