Sabies que hi ha els qui no els tenen cap estima als mesos de febrer i novembre? Recordem l’expressió popular de “febrer boig” o la dita: “De fi de novembre enllà, pren la manta i no la deixis estar». Mesos dolents i mesos bons. Dolents i bons per a què? O dolents i bons per què? En realitat, no hi ha una explicació “científica”. Segueixen a un inici o precedeixen un final i no són ni carn ni pex,… és la primera explicació que em ve al cap. Però és més probable que la poca simpatia per aquests dos mesos es degui a qüestions meteorològiques i de calendari.
Si fossin fets aïllats, no mereixerien major atenció, però la qüestió és que també tenim manies amb els dies. No sols el temut Dimarts 13 (acudim de nou el refranyer: En 13 i dimarts, ni et casis ni t’embarquis) amb la seva càrrega addicional de mala sort i el seu derivat modern: el Divendres 13 significativament maleït per als amants del cinema gore. O el Blue Monday: primer dilluns de l’any que es considera, més que infaust, trist i d’inevitable rebaixa anímica per a tots els mortals.
A aquests aneguets lleigs del calendari se’ls sumen centenars de supersticions com la mala sort que ens pot esdevenir per col·locar un calendari de l’any següent abans d’acabar l’anterior o la mala fama dels anys de traspàs (de 2020 no en parlarem…).
Davant tanta calamitat, crec el que necessitem són antídots. Aquests que gairebé sempre tenen a veure amb la voluntat i la decisió de cadascun. Perquè el que esdevé no ho podem controlar, però la nostra manera de viure-ho sí. Les supersticions, els dolents i el malastruc té alguna cosa en comú: són absolutament improductius. Encara que és evident que convertir-los en creença o dita popular pugui portar algun consol, els mals presagis no serveixen més que per a amargar-nos i predisposar-nos negativament davant l’avenir.
Per tant, i des de la pantalla de Close, només afegirem dues coses: quina sort que ens llegiu i feliç mes de febrer.
