Han passat les vacances d’estiu i encara no han arribat les d’hivern… però sempre ens quedaran, com a Casablanca, els caps de setmana.
Són aquells dies en que pretenem desconnectar. Del treball? Bé, si no som autònoms o el nostre cap de la feina no ens posi “deures” per acabar a casa. De la família? Molt improbable tret que cada membre visqui el cap de setmana pel seu compte, però possible si del que es tracta és de trencar amb la rutina setmanal. De nosaltres mateixos? Oh! Tal vegada aquesta sigui la qüestió, la veritable clau d’un veritable descans per a una existència més veritable: desconnectar del runrún del nostre cervell que, com una d’aquestes modernes aspiradores “roomba”, sembla portar posat l’automàtic i al màxim totes les revolucions.
Necessitem revolucionar, renovar, repensar els nostres hàbits de descans. En aquest punt semblen estar d’acord els experts de les mil i una especialitats que s’ocupen de la nostra estressada ment. Estressada de forma ximple i inútil perquè ens hem habituat al fet que tot sigui urgent quan, en el 99% dels casos, res és tan important. Correcció: res és més important que el nostre benestar i salut.
Vols desconnectar amb una escapada a la muntanya, asseure’t davant del mar i mirar a l’infinit, pegar el teu nas als aparadors de les teves tendes preferides, tornar a aquest restaurant molón per a un sopar especial? Sembla que tens molt pensat on t’agradaria posar els peus però, si ho penses amb deteniment, el més interessant és on poses el teu cap. Perquè, sento dir-ho, la majoria de les vegades les preocupacions ens acompanyen i van amb nosaltres on sigui que anem en una connexió sòlida i perpètua.
Així que la propera vegada que decideixis fer-te un massatge a la teva esquena o embolicar-te a cop de raqueta o regalar-te aquest curs de cuina creativa pensa que de res et servirà, no et relaxarà i no t’aprofitarà si no ets capaç de gaudir de cada moment d’aquesta activitat; fins i tot de quan et prepares per sortir de casa, del trajecte fins al lloc, del procés d’elecció. En definitiva, capaç de ser conscient que, de debò, és el teu espai i el teu temps. Tampoc és necessari que forcem la relaxació. N’hi ha prou amb escoltar al teu cos, ell t’explicarà coses sobre les teves necessitats de desconnexió ben segur et sorprenguin.
Ara vull compartir una frase i un suggeriment. La frase, mireu, és del reconegut autor del llibre El poder de l’ara, l’escriptor alemany Eckhart Tolle ha dit en una ocasió: “A la meva vida he viscut amb diversos mestres zen, tots ells gats”. Jo m’apuntaria sense dubtar a aquesta acadèmia. I el suggeriment: i si ens atrevim fins i tot a no fer res? Limitar-nos a estar, a sentir el soroll o el silenci, el fred o la calor, el món assolellat o cobert de núvols. Aquesta sensació ¿seria perdre el temps o desconnectar? Cadascú ho decideix.
